Exposicions Individuals
2016
COMBINATÒRIA. Salvador Juanpere - Joanpere Massana
GALERIA ESPAI CAVALLERS 31-33
C/ Cavallers núm. 31-33, Lleida
Dm a Dv de 17:00 a 20:30
Ds de 11:30 a 13:30 i de 17:30 a 20:30
11/11/2016 - 11/12/2016
11/11/2016 - 11/12/2016
Inauguració 11 de novembre a les 20:00h
La Galería Espai Cavallers es vol sumar a l'Any Llull amb una exposició que té com a títol Combinatòria i en la que es presenten obres dels artistes Salvador Juanpere i Joanpere Massana.
Ramon Llull (1232-1316) és un dels escriptors més polifacètics de la tradició europea: filòsof, teòleg, lògic, novel·lista, poeta, místic, polemista, missioner.
Va aconseguir una cohesió a aquesta extraordinària diversitat, a través del desplegament d'unes 265 obres, en català, llatí i àrab, amb un sistema combinatori i semi-mecànic de demostració que ell va anomenar "Ars".
Llull, va tenir la intuïció extraordinària de veure que tot estava relacionat, va crear un sistema de pensament metòdic, conegut com Ars magna, (publicat al 1315) i que interrelacionava totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret...). El llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, és l'ars combinatòria, un bon exemple de com posar en relació coses diferents.
L'elecció d'aquests artistes per part de la Galeria ha estat feta tenint en compte el perfil de cada artista des d'un punt de vista interpretatiu de l'obra de Llull, el seu personal interès pel treball i la figura de Llull i el fet que la combinatòria dels seus noms dóna lloc a un só comú: Joanpere i Juanpere.
Tot i que els respectius treball són molt diferents, en l'obra que presenten a Espai Cavallers s'ha establert tant un diàleg fluid com una gran fusió i un equilibri interessantíssim.
El treball del Salvador Juanpere, a partir d'una embrionària figuració, de seguida s'endinsa en una etapa d'investigació estètica i de recuperació de les formes primigènies. La seva obra arrela en la tradició escultòrica minimalista i a l'arte povera.
En els darrers anys la seva tasca s'ha anat desenvolupant cada vegada més, on sumat a la pròpia tasca escultòrica vers una explícita importància cap a què el procés de creació escultòrica sigui el tema central del seu treball, peanes, encluses, palets o caixes d'eines es converteixen en objectes poetitzats, reelaborats habitualment amb materials nobles. Així mateix, el seu treball és executat amb una gran cura tècnica i que combina amb referències a grans figures de la història de l'escultura occidental, com Bernini, Constantin Brancusi, Joseph Beuys, Jorge Oteiza, Donald Judd o Giuseppe Penone.
En relació als material, la simbiosis establerta entre el món natural i l'artificial ja sigui amb la utilització de materials extrets de la natura, ja sigui amb altres materials industrials, com el vidre i l'acer, desemboca en la dècada dels noranta en un treball centrat en la ciència i el pensament.
Actualment, els seus dibuixos, escultures o instal·lacions tenen un fort contingut formal i poètic i que tal i com s'ha esmentat abans són resultat d'una reflexió sobre el mateix procés creatiu, la metodologia de l'escultura i els oficis artístics, tot dins d'un joc d'ironies i de referències metalingüístiques.
Tot aquest conjunt de recerca, reflexió sobre el procés creatiu, metodologies utilitzades, entronca directament amb tot el pensament de Llull.
L'obra d'en Joanpere Massana ens mostra un univers creatiu que recorre constantment la relació entre l'home i la natura i l'univers. Una natura canviant, en que tot passa, tot desapareix, tot es permuta, però de la que sempre en queda alguna cosa.
Les superfícies de les seves obres, abstractes i d'un primitivisme simbòlic i figuratiu a la vegada, fetes en tela, paper o fusta volen plasmar aquesta relació. També, processos naturals com la fecunditat, el naixement i la renovació s'expressen amb molta força. Tot això, juntament amb la representació de símbols relacionats amb el món de la infantesa el vinculen d'alguna manera al mons complexos de que van crear Miró i Tàpies.
El colors clars i amables, el seu llenguatge i grafismes particulars i inesgotables, les estratificacions pictòriques, les arrugues a la tela i la inclusió de determinats materials, d'aquesta natura com: fulles, llavors, còdols i que a través de tancar-les dins de materials com resines permeten la seva perdurabilitat en el temps.
Tot això, dota a la seva obra d'unes característiques i particularitats úniques.
En Joanpere Massana, que parteix d'un tema, realitat o qualsevol informació que li interessa per petita que sigui elabora un relat intern que vol transmetre a l'espectador. A través del dibuix, el grattage, la unió, l'encaix d'unes coses amb unes altres i que disposa estratègicament sobre la superfície de l'obra per a què dialoguin i es fonguin porta a que s'estableixi entres elles un relat que possibiliti aquesta exteriorització d'allò que l'artista vol explicar a l'espectador a cada obra.
Aquest conjunt dota a l'obra d'en Joanpere Massana d'un llenguatge inconfusible, personal i propi.
En relació a l'exposició Combinatòria i basant-se en la lectura i estudi del varis llibres de Ramon LLull, i d'estudiosos com Anthony Bonner i Josep Perarnau, entre al-tres, en Joanpere ens comenta: ... "he anat construint físicament i conceptualment les distintes obres sobre paper, tela, fusta, bidimensional o tridimensionalment".
El fet que ja tenia engegada la sèrie " Il libro di fiori", El llibre de les flors, li ha servit per utilitzar aquestes com a metàfora de molts pensaments que es connecten, com en els "grafs", en grans autopistes conceptuals que es deriven en carreteres secundàries. Són grans vies on neixen altres canals per tal d'arribar a altres punts, ja que aquestes, per diferents factors, no ho hi poden arribar.
