23 de gener al 7 de març de 2026
ELS JARDINS AMAGATS
Amb aquest títol ampli de formes i continguts , s'engloba aquesta proposta expositiva que consta de més de 125 obres, algunes formant part de la instal·lació " Magnoli " ( de 71 tacs de fusta ) o " Jardí I " ( 33 elements amb representacions iconogràfiques de flors ). Completen el discurs 19 obres sobre paper i 6 sobre tela.
Byung-Chul Han, en el seu " Elogi de la inactivitat. Vida contemplativa" fa referència a la dualitat del ser humà i la naturalesa en una aposta pel romanticisme. Fent referència a l' "Hiperión" del poeta i filòsof Hölderlin, apunta que és important "acabar amb l'etern combat entre nosaltres mateixos i el món, retornar la pau de tota pau que a tota raó supera, i unir-nos amb la naturalesa en un tot infinit ".
" Els jardins amagats " proposen un diàleg en i amb la natura, no com un gaudi estètic, que també hi té cabuda, sinó com una reflexió constant en la seva mirada, buscant aquesta unió natura/humà en aquest tot infinit : " Dona'm cercles " , per exemple, dialoga entre una flor i les codines de riu que van caient dins l'aigua i l'expansió de les seves ones...recollir l'instant en que els fets passen i queden gravats en la memoria. De manca de memoria o perdua d'aquesta fa referència l'obra : " Siento que los recuerdos se van diluyendo " on els elements com el marc, la flor o el castell es dilueixen en el suport. " Dualitats per a un mateix cos " s'endinça en les arrels, els orígens de la forma i del ser. Cada una de les obres forma part d'un micro i macrocosmos on es poden interpretar com a singularitat, polaritat o un qüestionament universal...interrogar la iconología i la iconografía per que ens serveixi de reflexió i aprenentatge.
" Pero lo más importante de todo lo que lleva a cabo Joanpere Massana es plantearse la cuestión y admirarse respecto la simultaneidad operativa entre la estética de la experiencia pictórica y sucesión temporal de lo literario, y resolver el dilema de manera que una aportación no penetre en el recuerdo sin la otra aportación ". Arnau Puig. Crític d'art i filòsof.
" Massana ha sobrepuesto una búsqueda propia más onírica y fabulística, centrada en la narración y en poner al hombre en el centro del pensamiento. Utiliza la metáfora para hablar un lenguaje llano, regular, cuyos episodios - entre papeles y tablas existe una clara coherencia y un desarrollo temático preciso - forman un cuerpo único. Luca Beatrice. Crític d'art.
La instal·lació " Magnoli ", proposa una visió dels distints elements que conformen l'arbre : el suport d'aquest ( la fusta, que es deixa respirar a l'exterior de l'obra ), les flors d'un perfum esquisit i molt efímer a la vegada, les pinyes que resten d'aquestes com a testimoni mud del que havien estat, i els recipients amb boles on colors primaris evoquen a les possibilitats del poder ser. La mateixa composició, el cercle evoca al mateix arbre, als anells anuals, a la terra.
" Jardí I " qüestiona cada flor en una actitud, en un estat d'ànim. Una metàfora constant que evoca la fragilitat de l'existència i la perdurabilitat o no de cada instant. Obres realitzades amb grafit i vernís que deixen respirar la fusta on estàn suportades. La búsqueda d'un instant precís, arquetípic i primitiu a la vegada.
" La pintura de Massana, desenvolupa gestos i signes generosos que rebassen en un abstractisme emotiu clarament derivat de la tradició de l'Informel. D'altra part, el vessant narratiu del reball de Massana el lliga a la Transvanguarda original de la Campanya que desenvolupa un imaginari entre mite i fantasia, sovint fent referència als interessos primaris, com espai, temps i historia ". Julia Draganovic. Directora del PAN ( Palazzo delle Arti Napoli )
" Se podría hablar detalladamente de la interpretación del alfabeto de Massana y, de hecho, se ha llevado a cabo un análisis en textos críticos anteriores. En todo caso, creo que es preferible dejar que el espectador disuelva el enigma, bien sabiendo que nunca se obtendrá una versión unánime. Las obras de Massana funcionan justamente renunciando a una lectura anecdótica y dejando el código de su escritura de signos bien protegido en la mente del artista. " Stefano Castelli. Crític d'art.
" Els jardins amagats " estàn amagats , i per tant cal que cadascú els descobreixi i es descobreixi amb ells . Darrera de cada flor, còdol, escala, casa, hi ha molts elements que dialoguen en el seu i el nostre Ser. Lluny... en els somnis, s'hi amaguen reflexions, escrits, ratlles, punxes, colors, gargots que busquen concresions...només cal tancar els ulls després d'haver observat, per després obrir i assaborir els cromanismes de l'ànima.
" El yo originario, el hombre capaz de expresarse sin forzamientos, sin dar nada por descontado, sin renunciar a las alusiones. Las obras de Massana, una especie de grado cero de la pintura, no deben ser estimadas, decodificadas, descritas, sino únicamente deben ser decantadas ". Maurizio Sciaccaluga. Crític d'art.
" Joanpere Massana emprende una tercera línea formal que, desde la profundidad del recuerdo, lleva signos a la superficie. Después de haber rechazado una estética naturalista (...),y después de haber rozado una segunda estética, la abstracta, Massana llega a un tipo distinto de figuración que explora lo visible, que lo genera sin basarse en un modelo para reproducir, sino dejando aflorar desde la vivencia y desde la memoria, un "teatro de cosas ", objetos, trazas, materias... " . Chiara Canali. Crítica d'art.