Un llibre per al Martí - El llibre de l'aigua III (veure obres )
Exposició Individual.
Galeria Paqui Delgado.
c/ Sant Antoni 43
08770 - Sant Sadurní d'Anoia
Barcelona - Spain
www.galeriapaquidelgado.com
Catàleg.( BIBLIOGRAFIA )

DEL RELAT DE LA VISIÓ A LA VISIÓ DEL RELAT
Arnau Puig

Els espais plàstics de Joan Pere Massana tenen tota l’aparença i produeixen la impressió dels murs dels carrer, dels castells, de les barraques, de les cel•les dels monjos o dels empresonats i de les escorces dels arbres d’arreu del món.: hi són plasmats i relatats amb minuciositat tot el que succeeix i és important a la vida, i fet, amés, a l’impuls del moment i de la circumstància i amb els mitjans a l’abast, i, si s’hi escau, amb totes les intencions bones i dolentes mentre justifiquin i expressin el motiu i la causa directe i sincera del per què s’ha actuat. Un notari no ho podria fer millor ni reeixiria a expressar amb tanta fidelitat el que són els sentiments vitals que commouen les persones i les impulsen a actuar. Però no és aquest aspecte tan humà i directe el que ara ens i interessa sinó que tot plegat sigui obra d’art, respongui a una manera d’exterioritzar i fer palès als altres el que normalment quedaria reclòs dins de cadascú.
Joan Pere Massana ha sabut donar el pas més difícil entre el que és vida i esdevé expressió estètica: la vida és quelcom molt personal, que es viu internament, però l’art és quelcom que circula fora i s’ha de fer sentir als altres, que ho han de captar com una provocació. L’art ho és perquè et trobes amb l’inesperat, que tanmateix notes que pot ser teu i íntim, i t’ho ha posat de manifest quelcom que tu, abans d’aquell encontre, no eres. És art perquè saps que no és vivència teva, encara que a partir de l’impacte ho ha esdevingut; és ja com si fos propi. L’art no és més que un reflex, quelcom que només es produeix si alguna cosa desconeguda fora d’un mateix, produeix un impacte exclusiu per a aquell subjecte que ho adverteix, se n’adona, experimenta una visió, absolutament personalitzada.
Joan Pere Massana agafa de la realitat els objectes i les informacions més minúscules i de tot tipus i, amb aquests elements i les impressions que li provoquen els colors i la seva dispersió a l’entorn, amb el dibuix, que la seva mà emocionada traça a l’espai plàstic, elabora un relat que és intern seu però que desitja explicar i, per generar-lo, disposa i plasma sobre un mur, una superfície, el relat que el commou; i d’això ens n’assabenta i s’obliga a sortir d’ell mateix per contar-ho. Relat que exaltarà, farà veure als observadors que en cada cosa hi ha una ànima, una comunió afectuosa, o odiosa, entre les mateixes coses i nosaltres i ens ho fa sentir amb efecte exclusiu i particular. Amb el seu procedir, enfila, enganxa, uneix, encaixona unes coses amb les altres, perquè es barallin o perquè es fonguin indestriablement, i estableixin entre elles el seu relat íntim, que farà possible de tot el que vol contar i, al mateix fer, faci visible el que conte amb aquells elements que, altrament, haurien romàs només interioritzats. Una vegada més, l’art és això: fer visible, fer tangible el que tot i ser real no seria altra cosa que sentiment personal, però que mercès a l’art esdevé quelcom que es pot compartir i ser viscut entre qui ho desitgi. 

............................................................................................................................
 

UN LLIBRE PER AL MARTÍ

Aturar-se per poder caminar,
caminar per poder aturar-se
i tornar a veure el temps
en l’aigua i en aquesta moments,

instants, records, paratges...

Veure una pluja de contes dins el riu,
un llit de pedres que s’esculpeixen fins el mar,
el teu nom vora un vaixell,
- un tronc llençat a l’atzar.

Una barca aturar-se en cada port,
un nosaltres avançant fins l’infinit,
una matinada de lluna blanca
dins el solc de cada història.

Tornar a ser infants i instants,
corriols perduts en l’herba fresca,
recorreguts amarats en cada parada,
llums enceses en porta tancada.

Voldria donar-te un riu al costat del camí,
construir-te un pont en cada destí,
besar l’ànima que neix en el torrent
entendre una vida que canvia cada moment.

Aturar-se per poder caminar,
caminar per poder aturar-se
i tornar a veure el temps
en l’aigua i en aquesta moments,

instants, records, peatges...

Joanpere massana.-
Ponts, 2 de maig de 2009
 

ENLLAÇOS RELACIONATS

• Galeria Paqui Delgado (enllaç)
• El Periódico. 12 de juny (enllaç)
• www.iCatfm.cat / art / Claudi Puchadas (enllaç)

• El Periódico. 12 de juny (PDF 2255 Kb)
• Bonart n. 116. Juny, pag.66.Pdf (PDF 165 Kb)
• 3 de vuit.Pdf (PDF 729 Kb)